Que m'està pasant?

comprensió i solució

 

Avui dia, encara sorgeix sovint el dubte de quan cal realment anar a un sexòleg, què t'ha d’estar passant que justifiqui la consulta. De fet, la majoria de consultes sexològiques segueixen adreçant-se a especialistes com metges de capçalera, uròlegs o ginecòlogues, que generalment no saben ni que fer ni a qui derivar al pacient. Això no passa per què aquests especialistes siguin mals professionals sinó per la senzilla raó que el 99% de problemes associats a la sexualitat no tenen una etiologia mèdica sinó que la seva causa és principalment de caràcter psicològic o mental. Això no treu que, des de la sexologia, sempre es comença justament amb una visita al metge per descartar l’organicitat del problema, és a dir, per descartar que estigui causat per un problema de tipus mèdic.

                Les disfuncions sexuals més freqüents i que ara definirem breument, separant-les en funció de si afecten a homes o dones, són les següents:

Homes:

  • Ejaculació precoç: Aquesta és una disfunció que afecta a 3-4 de cada 10 homes i es basa en la manca de control del reflex d’ejaculació, que fa que aquest es produeixi de forma descontrolada. Normalment es produeix en el moment de la penetració o en els instants immediatament posteriors. Habitualment debilita la resposta i la sensació orgàsmica. Estarem parlant d’una EP primària si sempre ha existit, o secundària si ha aparegut de cop i volta.
  • Ejaculació retardada o inexistent: Aquesta és una disfunció que es caracteritza per la dificultat de l’home per aconseguir ejacular. Normalment aquest home requereix d’un temps massa llarg per ejacular o senzillament no és capaç d’arribar-hi. Igualment que en la EP, la resposta orgàsmica es veu disminuïda o suprimida.
  • Disfunció erèctil o impotència: Aquesta disfunció, amb una prevalença similar a la de l’EP, implica la manca total o la dificultat per aconseguir una erecció que permeti dur a terme una relació sexual. També inclou els casos en els que si que es dona una resposta inicial d’erecció però es manté amb molta dificultat.
  • Falta de desig sexual: L’home presenta problemes per excitar-se o senzillament ha perdut l’interés en la sexualitat i per tant el desig.

Dones:

  • Vaginisme: Aquest problema es caracteritza per la contracció involuntària del terç exterior del múscul de la vagina impossibilitant per complet o dificultant molt la penetració.
  • Anorgàsmia: Aquesta disfunció sexual es basa en l’impossibilitat de la dona per aconseguir arribar a l’orgasme. Pot ser una anorgàsmia primària si mai s’ha pogut provocar la resposta orgàsmica, o anorgàsmia secundària si la capacitat d’arribar a l’orgasme s’ha vist alterada després que, anteriorment, es produís satisfactòriament.
  • Disparèunia: Aquest problema es basa en la presència de dolor durant la penetració.
  • Falta de desig: Ha desaparegut la motivació i l’interés per mantenir relacions sexuals.
  •  

imagen con texto >>

 

 

Avui dia, encara sorgeix sovint el dubte de quan cal realment anar a un sexòleg, què t'ha d’estar passant que justifiqui la consulta. De fet, la majoria de consultes sexològiques segueixen adreçant-se a especialistes com metges de capçalera, uròlegs o ginecòlogues, que generalment no saben ni que fer ni a qui derivar al pacient. Això no passa per què aquests especialistes siguin mals professionals sinó per la senzilla raó que el 99% de problemes associats a la sexualitat no tenen una etiologia mèdica sinó que la seva causa és principalment de caràcter psicològic o mental. Això no treu que, des de la sexologia, sempre es comença justament amb una visita al metge per descartar l’organicitat del problema, és a dir, per descartar que estigui causat per un problema de tipus mèdic.

                Les disfuncions sexuals més freqüents i que ara definirem breument, separant-les en funció de si afecten a homes o dones, són les següents:

Homes:

  • Ejaculació precoç: Aquesta és una disfunció que afecta a 3-4 de cada 10 homes i es basa en la manca de control del reflex d’ejaculació, que fa que aquest es produeixi de forma descontrolada. Normalment es produeix en el moment de la penetració o en els instants immediatament posteriors. Habitualment debilita la resposta i la sensació orgàsmica. Estarem parlant d’una EP primària si sempre ha existit, o secundària si ha aparegut de cop i volta.
  • Ejaculació retardada o inexistent: Aquesta és una disfunció que es caracteritza per la dificultat de l’home per aconseguir ejacular. Normalment aquest home requereix d’un temps massa llarg per ejacular o senzillament no és capaç d’arribar-hi. Igualment que en la EP, la resposta orgàsmica es veu disminuïda o suprimida.
  • Disfunció erèctil o impotència: Aquesta disfunció, amb una prevalença similar a la de l’EP, implica la manca total o la dificultat per aconseguir una erecció que permeti dur a terme una relació sexual. També inclou els casos en els que si que es dona una resposta inicial d’erecció però es manté amb molta dificultat.
  • Falta de desig sexual: L’home presenta problemes per excitar-se o senzillament ha perdut l’interés en la sexualitat i per tant el desig.

Dones:

  • Vaginisme: Aquest problema es caracteritza per la contracció involuntària del terç exterior del múscul de la vagina impossibilitant per complet o dificultant molt la penetració.
  • Anorgàsmia: Aquesta disfunció sexual es basa en l’impossibilitat de la dona per aconseguir arribar a l’orgasme. Pot ser una anorgàsmia primària si mai s’ha pogut provocar la resposta orgàsmica, o anorgàsmia secundària si la capacitat d’arribar a l’orgasme s’ha vist alterada després que, anteriorment, es produís satisfactòriament.
  • Disparèunia: Aquest problema es basa en la presència de dolor durant la penetració.
  • Falta de desig: Ha desaparegut la motivació i l’interés per mantenir relacions sexuals.