Sexualitat...

Afirmar que la Sexualitat és una de les àrees de comportament més importants en la construcció de la nostra identitat, i que la capacitat que hom tingui per viure-la de forma adaptativa, relaxada i plaentera determinarà significativament la nostra qualitat de vida, és constatar que estem a les portes d’un enorme i, a la vegada, interessant problema. Això és així perquè actualment la Sexualitat segueix sent un terreny supeditat al tabú, a la desinformació, als coneixements vulgars i als atacs constants, sistemàtics i virulents d’una moral i una ètica malauradament massa restrictives i culpabilitzadores. No crec que hi hagi cap altra esfera de relació on l’impacte de l’estereotip, l’influència del tret cultural i el prejudici associat a determinar els límits que separen el bé del mal esdevinguin tan nocius. Per tant, treballar la sexualitat per a que aquesta arribi a ser un àrea d’enriquiment, de satisfacció i d’evolució personal és l’objectiu a aconseguir.

                Un dels inconvenients més grans de la sexualitat és que a dia d’avui segueix sent un àmbit de relació “resultadista”. Això vol dir que el balanç positiu o negatiu d'una relació sexual ve marcat per uns paràmetres d'actuació i d'execució absolutament supeditats als conceptes d'èxit i fracàs. Per tant, sóc un bon/a amant si aconsegueixo, si aguanto, si proposo, si semblo, si proposo, si faig, etc., i si no assoleixo totes aquestes coses, la meva capacitat d’amant i les meves relacions sexuals són un fracàs i tinc un problema. És justament la necessitat o sensació d'haver d'assolir certs objectius o resultats el que fa que moltes vegades, l’experiència subjectiva de cadascú de nosaltres en relació al sexe vingui condicionada per tensió, angoixa i por.

                Un cop l’angoixa d’actuació irromp en el sexe és molt probable que comencin a aparèixer les disfuncions sexuals que gairebé tots ja coneixem. Estaríem parlant de la disfunció erèctil o impotència, l’ejaculació precoç i retardada, la manca de desig, com a trastorns més freqüents en els homes, i de l’anorgàsmia, el vaginisme i, també, la manca de desig en les dones. A part dels problemes associats a la competència sexual també trobarem conflictes associats a la identitat sexual, a la pràctica de certes conductes sexuals de manera obsessiva i compulsiva, i dificultats per reconduir vivències de naturalesa traumàtica.

                Dit això, la teràpia sexual, a grans trets, s’encarrega, per una part, de reconduir l’estat de conflicte i de malestar en relació al sexe a través d’una tasca on la persona augmenti, millori i domini tota la informació sexual. És a dir, certa pedagogia del sexe que ens permeti aconseguir un model de sexualitat propi per a viure la sexualitat lliurement, relaxada i satisfactoria. I, per altra banda, reconduir, a través d’una sèrie d’estratègies més concretes i sistemàtiques, les disfuncions sexuals típiques expressades en dificultats d’execució sexual.