Meditar

"de l'agitacíó a la calma..."

La meditació és una gran tècnica d'introspecció personal ja que ens permet entrar en contacte amb la realitat de la nostra ment, de la nostra consciència. Això és summament important si tenim en compte que la ment és el lloc d'on sorgeixen tots els pensaments, emocions i sensacions fruit de la nostra relació amb nosaltres mateixos i amb el món que ens envolta. Tots els éssers vius plantegem a grans trets la nostra vida com una constant cerca de la felicitat i una constant fugida del dolor. Paradoxalment, en un món de grans tragèdies naturals, de grans crisis, de malalties terminals i d'altres realitats que no són agradables, les ciències cognitives han determinat que el 90% del nostre dolor és auto-infligit, és a dir, nosaltres mateixos el produïm i el perpetuem a través de com interpretem la realitat que ens envolta. Paral·lelament, aquesta interpretació no només pot ser errònia sinó que constantment està funcionant: la nostra ment treballa de forma ininterrompuda, pensant, sentint, avaluant, planificant a totes hores, i això genera agitació, desgast i estrès. La meditació ens proposa ,mitjançant el cultiu i la capacitació progressiva en la facultat de l'atenció plena (aconseguir una atenció sostinguda, focalitzada i estable) , treballar amb la nostra ment per tal de reconduir-la d'un estat d'agitació, dispersió i caos, a un estat de calma, serenor i repòs. Una ment reposada i estable és molt més precisa a l'hora d'observar el món que l'envolta i actuar en correspondència. Aquell que vulgui transformar la seva vida necessàriament haurà de transformar la seva ment. Com deia un gran savi: “la ment pot fer del paradís l'infern i de l'infern el paradís”.


http://youtu.be/3E1qEqPHh-g

 

Aquí teniu un enllaç que us permetrà veure el documental que el programa REDES de l 'Eduard Punset va dedicar a la Meditació i als seus beneficis dialogant amb en Matthieu Ricard, declarat per la "neurociència", l' home més feliç del mon.

 

 

Aquí us deixo un petit extracte d'un llibre d'un monjo tibetà que ens pot permetre entendre la meditació d'un altre forma...

 

 

 El Suc de Poma

 

Ahir van venir tres nens, dues nenes i un nen petit del poble, per jugar amb Thanh Thuy -pronunciat "Tan Tui"-. Els quatre van córrer cap al turó que hi ha darrere de casa; van estar fora gairebé una hora. Quan van tornar per demanar alguna cosa per beure, vaig agafar l'última ampolla de suc de poma casolà i els vaig donar un got sencer a cadascun, servint Thanh Thuy l'últim. Com que el seu suc era del fons de l'ampolla, tenia una mica de polpa. Quan ell va veure la polpa, va posar mala cara i no va voler beure. Així doncs, els quatre van tornar als seus jocs al turó, sense que Thanh Thuy begués res. Mitja hora més tard, quan estava meditant a la meva habitació, vaig sentir que em parlaven. Thanh Thuy volia servir-se un got d'aigua freda, però ni tan sols de puntetes aconseguia arribar a l'aixeta. Li vaig recordar que encara tenia el got de suc sobre la taula i li vaig demanar que se'l begués primer. Fixant-se en el got, va veure que la polpa s'havia quedat al fons i el suc tenia un aspecte clar i deliciós. Es va dirigir a la taula i va agafar el got amb les dues mans. Després de beure gairebé la meitat del got va deixar-lo a la taula i va preguntar: "Oncle monjo, -una expressió habitual en els nens vietnamites quan es dirigeixen a un monjo més gran- és aquest un altre got? "No", li vaig respondre. És el mateix d'abans. ha reposat una estona, tranquil · lament, i ara ho veus clar i deliciós". Thanh Thuy va mirar de nou el got. "De veritat que està molt bo. És que ha meditat com tu, oncle monjo? ". Vaig riure i li vaig acariciar el cap. "Diguem que quan vaig a meditar estic imitant al suc de poma. Això és una cosa que s'acosta molt a la veritat".