"Aquesta web és un intent de conèixer, d’explorar, de comprendre, de reconduir i de transformar aquest peculiar, enorme i transcendent capital simbòlic que resulta de l’exercici de viure. Aquí hi trobareu les diferents eines que he anat assolint al llarg de la meva formació, i que a dia d'avui, representen una visió global de l'individu en relació al món que l'envolta com també el coneixement sobre els mecanismes que determinaran tant l'estancament, el bloqueig i la "malaltia", com la capacitat de fluir, la salut i la calma. I finalment, també us mostro un seguit d'escrits en els que em dono la llibertat per transitar algun que d'altre boci de realitat. "

Publicacions i Activitats Recents

SEMINARI: De la meditació a la plenitud.

Aquí teniu, el  seminari d'Introducció a la MEDITACIÓ i com aquesta técnica ens permetrà encaminar-nos cap a la PLENITUD de viure. Fins ara, ja portem 4 edicions del mateix amb molt bones sensacions. Properament informarem de les dates de les noves edicions. Per qualsevol consulta (ericjunyentrosa@gmail.com)

Col.laboració a Barcelona Televisio (BTV)

Aquí us deixo l'enllaç on podreu veure la meva col·laboració en el programa RESPIRA de BTV com a testimoni "experimentat" en una de les meves grans pasions...LA MEDITACIÓ...espero que us agradi...

http://www.btv.cat/cercarvideos/?cercar=respira+meditacio 

 

BTV - Barcelona Televisió 

www.btv.cat 

BTV és la televisió pública de la ciutat de Barcelona consolidada com a televisió de proximitat, amb una aposta clara per la qualitat, la participació i la informació.

Un bocí de fresca

"Un altre manera d'aproximar-nos al dolor, d'acceptar-lo, de transitar-lo, de donar-li un sentit...). Espero que us agradi."

A vegades, només a vegades, en moments d’una estranya conexió vivim alegra i plenament el dolor.. A vegades som capaços d’obviar, per  un instant, els significats ,les paraules, els  moments on certament el nostre cap després de molta lluita ha caigut vençut sobre els pròpies mans . Allà , cap cots, cerquem un sentit a la vida amb el mateix pànic i la mateixa exasperació del qui cerca aire després d’una capbussada massa llarga.Aquell que potser no arribarà a la superfície per culpa d’un boci d’alè,  tant petit, tant minúscul, tant capritxos com  un d’aquells  ales que ens pispa l’hivern jugant a treure fum de la boca, per fer riure a algun xiquet. Doncs allà, immersos en el dolor de la pèrdua, del desamor, de l’ isolament, de l’angoixa del buit infinit, de la malaltia, de la consciencia,de la mort, allà és,on  estranyament el mateix dolor que ens ofega és el que, entre seductor i malèvol, ens ofereix una energia...com un remolí de fresca que enlaire una fulla...com la vibració d’un puny clos i alçat xisclant de valentia...com la tensió expectant davant del mil·límetre o el segon que canviarà les nostres vides...com tota la rauxa del temps passat empentant pel temps que haurà de venir...com tota la mort i tota la vida només en un alè que finalment pispem a l'aigua...